Avís
  • Ús de cookies en aquest web

    Aquest web fa servir cookies per gestionar la navegació i altres funcions. En navegar aquest web, esteu d'acord en que emmagatzemem aquest tipus de cookies al teu dispositiu.

    Veure política de cookies

Elements promocionals de les festes catalanes

L'Àliga de Reus

Tenim notícies intermitents de l'àliga reusenca des del 1626 fins al 1738. Durant la primera meitat del segle XVIII, l'animal va esdevenir símbol de resistència dels seguidors del rei Carles III (arxiduc d'Àustria) després del triomf del Felip V de Borbó i els seus partidaris botiflers. Aquests, el 1721 van destrossar la figura amb diverses ganivetades, però el 1725 va ser refeta i va sortir fins al 1738. Sabem que era daurada, amb corona, bastó de comandament sota l'ala i un colom viu al bec, acompanyada musicalment per una cobla de ministrils.

Després de la construcció d'una bèstia amb forma d'àliga, el 1979, per part dels alumnes de l'Escola d'Art de Reus; l'any 1995, el Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals, juntament amb Carrutxa, van iniciar el projecte de recuperació de l'àliga històrica. El resultat va ser una figura, obra de Manel Llauradó, estrenada el 26 de juny de 1996, que manté tots els trets de l'àliga antecessora: daurada, amb corona, bastó de comandament sota l'ala (l'única de Catalunya que el duu) i colom al bec (per Corpus i Sant Pere; al setembre és canviat per un ram de flors, que l'àliga ofereix a la Mare de Déu de Misericòrdia cada 25 de setembre).   

Pel que fa a la música, l'element festiu compta amb dues melodies amb coreografia pròpia, compostes per Jesús Ventura i interpretades en moments puntuals de la festa: el Ball solemne curt (a l'inici de les processons de Corpus i Sant Pere, el vespre de Completes –28 de juny– davant de les autoritats i el dia de la Mare de Déu de Misericòrdia –25 de setembre– dins del santuari) i el Ball solemne llarg, que només es pot veure el matí del dia de Sant Pere.

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner