Avís
  • Ús de cookies en aquest web

    Aquest web fa servir cookies per gestionar la navegació i altres funcions. En navegar aquest web, esteu d'acord en que emmagatzemem aquest tipus de cookies al teu dispositiu.

    Veure política de cookies

Elements promocionals de les festes catalanes

Drac dels Monjos

El drac inicial de Santa Margarida i els Monjos pesava més de cent quilos, (concretament 108). Aviat està dit. Al cercavila inaugural, no es passà del carrer on es va sortir. Tornant a recaure al magatzem des de on havia sortit per tal que, a corre cuita, se li col·loquessin uns nous suports per al portador, doncs els que hi havia se’l clavaven fins l’ànima. L’endemà amb unes noves espatlleres, la colla que portava el drac podia aguantar una mica més el seu pes.

Seguidament el Drac junt amb els Diables -doncs sempre hem format un sol paquet- començarem els desplaçaments al llarg de la geografia penedesenca i catalana, amb algunes incursions a comunitats o països veïns, com Saragossa, Andorra o França. La primera sortida lluny dels Monjos fou a Ribarroja d’Ebre, l’agost del mateix any 1981, on s’hi ha anat durant molts anys, i on tenen una manera especial d’entendre el foc i la seva interrelació amb la gent (per dir-ho d’alguna manera suau), havent-se convertit en un perill. La anècdota més important de les sortides a Ribarroja d’Ebre fou un espectacular accident que patí el Drac, que sortí amb una cara completament cremada, i que per apagar l’incendi originat per un coet col·locat a l’inrevés, drac i portador van anar a parar dins un sortidor al bell mig d’una plaça

Això passava l’any 1992. Abans, però s’havia participat també amb molt d’èxit a les Festes de la Mercè de Barcelona. Els seus correfocs són força concorreguts, i la organització convida cada any alguns dracs del país a participar-hi. L’any 1984 fou el nostre Drac l’encarregat d’encapçalar el correfoc, establint-se una autèntica batalla entre el públic que corejava el "no passareu" i tots els dracs que vomitaven foc tot dient "ja ho crec que si". El resultat és sempre el de unes hores d’autèntica festa sense alguna altre cremada sense importància, llevat el correfoc de l’any 1987, on un membre de la nostre colla (en Raimon Sendra) acabà a la unitat de cremats de l’hospital. De sortides s’han fet moltes durant aquets anys. Un moment que el drac es donà a conèixer fou amb motiu de l’organització de la 6ena Trobada de Diables de Catalunya, i que s’encetà amb un cercavila de Dracs. Els Monjos fou per unes hores, l’infern de Catalunya -en millor sentit de la paraula- guardant tothom un agradable record d’aquestes dates.

L’adolescència del nostre drac, com la de tantes persones que arriben a la seva edat, es caracteritza per un control de pes i un alleugeriment del mateix, ja que, com diem els portadors, no són els anys els que pesen, sinó els 108 quilos. Aprofitant el drac vell com a motlle, al seu damunt s’hi anà vestint l’any 1987 una nova estructura de fibra de vidre, més lleugera que la anterior, fins deixar el seu pes als 81 quilos declarats. el moment de la seva estrena esdevingué una gran festa amb tota la gent que havia tingut alguna relació amb el Drac.

L’any 1988 es torna a fer un nou drac aquesta vegada ja d’una manera més professional, parlem d’un drac que encara que sigui el mateix, doncs tots els trets anteriors han estat respectats en el disseny del nou drac, tenint en compte el fort arrelament que té a la nostra població, l’estilització i arrodoniment de tot el drac s’ha continuat en l’enllaç del cos a la cua i en el mateix disseny de la cua. La cua s’ha allargat en un tram tal com era en la peça original i que en el drac actual s’havia trencat. La mirilla del portador s’ha enriquit amb l’escut de la colla de diables....

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner